Història - Celler Alimara

The McLeods

Els britànics tenen un llarg historial com a inversors en vinyes arreu del món, amb la finalitat d’alimentar el seu insaciable apetit pels vins de qualitat. Alguns dels grans cellers de Bordeus conserven encara els noms originals dels antic propietaris britànics, a l’igual que moltes cases dels vins de Porto.

Gran part de la inversió britànica va ser deguda a la incapacitat de cultivar vinyes aptes per a el·laborar grans vins a la seua terra natal. El canvi climàtic i l’implacable experimentació amb varietats i estils ha canviat recentment aquesta imatge, i ara Anglaterra s’està obrint pas en la producció de vins escumosos seguint la tradició del Xampany.

Andy i la seva dona Ali, van començar a interessar-se pel món del vi des de ben joves gràcies als seus pares. El pare d’Andy treballava en una empresa encarregada de gestionar aeroports, passant molt de temps viatjant pel món,disfrutant de sopars gourmet servides amb grans vins, cosa que li agradava molt compartir amb la seua família. Els estudis universitaris d’Andy a Califòrnia i a França els van permetre viure de ben a prop el mó n de l’enologia.

Per tal d’alimentar el seu amor per aquest món, Andy va realitzar un curs d’enologia en la UC Davis, i de fet, tota la família McLeod té algun títol relacionat amb l’enologia a través de WSET. Quan es van traslladar a Meadowgrove, a la zona rural d’Oxfordshire, en 2001, van plantar en el jardí de sa casa 0,2 hectàrees de raïm amb la intenció de fer el seu propi vi. Esta va ser una de les tantes vinyes que es van plantar, formant parte de la “Revolució anglesa”. Però, produint quantitas tan petites, el negoci no era rentable. Gràcies a estes mínimes quantitas de producció, els veïns es van trobar amb una font constant i gratuïta de vi blanc. L’elaboració de vins negres continua sent un repte molt complicat al Regne Unit, per això la família McLeod va decidir buscar una sol·lució pel sud d’Europa.

Quan Rob, el fill gran del matrimoni, i la seua dona Elena van descobrir l’encant i el gran potencial per a l’el·laboració de vi de la Terra Alta, van decidir quasi en el mateix moment invertir en algunes vinyes junt als seus pares i la seva germana Isobel. Dos anys més tard, després d’aprendre més sobre com funcionava la indústria vinícola local, van decidir invertir en un celler, el que hui en día es coneix com Celler Alimara.

Així que, bàsicament, auesta és una història sobre una família britànica que va decidir venir al sud d’Europa per a poder produir el seu pròpi vi i beure’l durant els gelats i humits hiverns al nord. La bona notícia és que esta vegada hi ha suficient vi per a compartir-lo amb tothom!

Per què el nom de “Celler Alimara”?

“Alimara” significa far. Amb “alimara” ens referim als senyals de foc que es col·locaven al cim dels turons amb l’objectiu de passar ràpidament els senyals entre ciutats i poblacions. Vam pensar que un far era un bon exemple de com volíem que ens coneguessin, assenyalant la qualitat, que cada vegada és major, i la varietat que sorgeix d’aquesta terra fascinant.

Aquesta mateixa idea es reflecteix en els noms dels nostres vins. “Llumí” és el combustible que encén el foc i dóna pas a les flames. “El Senyal” és el senyal que s’envia a través de l’entorn, portant el nostre missatge des del cor de la Terra Alta.

El nostre logotip representa un cistell de ferro que manté el foc del senyal, i les nostres etiquetes representen les flames i senyals de ferro forjat, representant al mateix temps la tradició de la zona de treballar amb aquest material.